Magdalena 2013

San Cristóbal

 

Cristòfol: el patró “pobre” de la Vila

El sant patró o simplement “el patró”, és el protector d’un grup en particular. Es pot tractar d’una localitat, regió o país, o també d’una corporació, barri, gremi o professió. De tots és ben conegut que els sants patrons de la ciutat de Castelló en són quatre: Sant Vicent Ferrer, per ser el patró de tota la Comunitat Valenciana; la Mare de Déu del Lledó des del 1922, proclamada patrona pel Papa Pius XI i solemnement coronada el 1924 i venerada des de segles abans a la ciutat; Sant Blai, bisbe i màrtir, proclamat patró el 1717, el dia en què fou inaugurat el Palau Municipal “Ca la Vila”; Sant Cristòfol, aquell que mitjançant la seua intercessió i després que el nostre poble sofrira per dos anys el malefici de la pesta, el 1652, el 25 de juliol, data en què tradicionalment es commemorava antigament la seua festivitat, va intercedir davant Déu perquè l’epidèmia desapareguera miraculosament, i la ciutat i els veïns recuperaren progressivament la salut.

Si ens fixem una mica en les dates, podem observar com Sant Cristòfol, tot i que molts castellonencs ho desconeixen, és el patró més antic del nostre poble, el primer, i a qui des del segle XVII fins al moment de la Guerra Civil, la ciutat, el poble agraït, va dedicar en continuïtat mitjançant el clergat de l’església major de Santa Maria, solemnes festes religioses, d’acció de gràcies, recordatori del fet miraculós del pas de l’epidèmia, amb ofici eucarístic i processó, assistint una representació de la corporació municipal sempre que l’anticlericalisme republicà ho permetia. Fou després de la guerra quan la celebració, per desídia d’uns i poc d’interés dels altres, -municipalitat i església-, va anar caient en l’oblit i amb ella el record de la ciutat envers el patronatge del Sant. Sant Cristòfol fou per un anys el patró pobre, l’absent, l’oblidat…

I va ser a meitat dels anys 60 del segle passat, quan l’estimat i recordat bisbe Pont i Gol, al crear una nova parròquia a la ciutat, a l’avinguda de la Mar, va considerar dedicar-la a la figura del patró oblidat Cristòfol, aquell que la tradició catòlica descriu com un gegant cananeu, que darrere de la seua conversió al cristianisme ajudava els viatgers a travessar un perillós gual portant-los sobre les seues espatles i del qual Castelló, tot i el temps transcorregut seguia fidel guardant memòria pels grans favors rebuts. El fet va despertar consciències, i la festa va tornar a resorgir amb força; ara Cristòfol des del seu altar a la catedral de Santa Maria, o des de la xicoteta fornícula situada al damunt de la porta principal de l’ajuntament, complagut s’ho mirava, ell que mai havia abandonat el poble tornava a ser present…

El recordat i mai prou admirat Quiquet de Castàlia va saber sumar voluntats i recuperar la festa, i pocs anys després va ser la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, qui va recollir el testimoni de Paco Vicent, de manera que la festa va anar engrandint-se i diferents actes, tradicionals i nous, van anar guanyant participació popular amb el pas dels anys… Pocs anys després, va ser la corporació socialista de l’Ajuntament a través de l’antiga “Junta Central de Festejos” presidida per Pepe Vicent, la que va continuar l’impuls, i la festa laica que anava guanyant importància, complementària a la religiosa, en aquells anys inici dels 80, va adquirir gran protagonisme, marcant el pòrtic de l’inici de l’estiu al poble. La ciutat agafava novament el compromís de retre homenatge en arribar el mes de juliol al seu estimat i primer sant atró. Els actes lúdics com “la verbena del pato” juntament amb els oficis religiosos i benedicció de vehicles, recordaven els ciutadans, creients o no, que Sant Cristòfol, any rere any, dia rere dia, seguia sent el sant protector i benefactor del veïnat. Amb la creació de la Junta de Festes, aquesta es fa càrrec de les festes per honorar el patró.

Des de fa ja un bon grapat d’anys correspon a la Junta la seua organització i en els darrers anys, és responsabilitat compartida amb les 19 comissions de gaiata, que aprofiten la data per apropar més la seua germanor sota la mirada benévola i complaguda del sant. Són aquestes en l’actualitat unes festes modestes que no ambicionen res més ,-i és molt en aquests moments actuals-, que compartir en uns pocs dies, uns instants de recolliment i de festa, sota el paraigua amorós d’aquell que des de fa vora 4 segles seguix sent el patró més pobre de la ciutat, però que molts veïns portem al nostre cor de la mateixa manera que ell va portar sobre les seues espatlles al mateix Crist. Devoció i ambient festiu a la ciutat de Castelló a l’inici de l’estiu del 2013, veïns de la Vila i dels Ravals, Sant Cristòfol ens empemta i ajuda en l’esdevenir del nostre poble. Felicitemnos doncs pels molts anys de cultura, tradició i religiositat popular. Salut i bones festes !!!

José Juan Sidro Tirado Vocal del Consell Municipal de Cultura (enlace al programa oficial)

 

 Concierto Banda Municipal

 

Eucaristía y bendición vehículos con entrega de cinta conmemorativa

 

 

Cena de sobaquillo en el Palau

 

 

Espectáculo fin de fiesta

 

Volver a Magdalena 2013 Volver a historia Ir a la página principal