|
Magdalena 2000 Article Guanyador |
LA BANDA MUNICIPAL DE MÚSICA DINS LES FESTES DE LA MAGDALENA
Seria impossible entendre les festes de la Magdalena sense la Banda Municipal de Música de Castelló. Un ràpid repàs a la programació festera ens dóna idea la seua importància: des del mateix moment de la Imposició de Bandes, on als sons de la "Marxa de la Ciutat" s'imposa la banda a la Reina; les seues participacions al Pregó, a la Romeria i a la Desfilada de Gaiates, on el "Rotllo i Canya" aconsegueix la seua màxima esplendor com a himne de les festes... com a amfitriona del Festival de Música de Festa i finalitzant en la Desfilada Final, fan d'aquesta agrupació omnipresent en la festa.
El seu camí es va iniciar, sent Alcalde de la Ciutat En Salvador Guinot i Vilar. El 3 de juliol de 1925, es va constituir la Banda Municipal de Música de Castelló, de la que va ser nomenat primer director En Pascual Asencio i Hernandez, nascut a Vila-real en 1864. Va començar comptant amb 42 places i el seu primer èxit va ser el primer premi del Certamen Musical de València.
El 27 d'agost de 1925 va dimitir com a director de la Banda, el mestre Asencio, fent-se càrrec de dita comesa el que fins llavors realitzava funcions de subdirector, el flautista En Julio Sabater i Roig, càrrec que va exercir provisionalment fins al 18 de desembre del mateix any, data en què es va nomenar director N'Eduardo Felip i Suarez, qui fins aleshores havia exercit com a director de la Banda Primitiva de Llíria.
Amb el mestre Felip, la Banda Municipal de Castelló va obtenir dues vegades més el primer premi del Certamen Musical de València, aconseguint també un sonat èxit en el concert homenatge que els Ajuntaments de tota Espanya van rendir al general Primo de Rivera, a Madrid.
L'any 1935, amb assenyalats èxits en diverses capitals espanyoles i amb la consolidació rotunda de la seua implantació a Castelló, la Banda va arribar a comptar amb 72 places, arribant a incorporar-se, fins i tot, instruments de corda.
El buit que va produir la Guerra Civil, hagué d'esmenar-se en 1939, destacant els esforços i l'interés del mestre Felip.
El 3 de febrer de 1946 es va celebrar un festival, a la plaça de Bous, en el que es donaven a conéixer les obres presentades al Concurs de Pasdobles, convocat per la Junta Central. Amb el títol "Rotllo i Canya" es van presentar huit treballs. La llorejada Banda Municipal, sota la direcció del mestre Felip, indicava el cartell anunciador, interpretarà els huit pasdobles presentats. A les 3'30 de la vesprada va començar l'actuació de la Banda, seguint l'ordre establit previ sorteig, interpretant, per dues vegades, els diferents pasdobles. Després del recompte dels vots populars resulte guanyador absolut l'interpretat en tercer lloc i que va correspondre a la plica amb el número quatre. Oberta la mateixa es va conéixer el nom de l'autor. En José García i Gómez, el seu Rotllo i Canya quedaven units para sempre a les festes de la Magdalena. Des de llavors, cada tercer diumenge de quaresma, en la desfilada de Gaiates, la Banda Municipal de Música interpreta les notes de l'himne de les festes castelloneres. Aquest mateix any, en l'acte d'Imposició de Bandes a la Reina, la Banda Municipal va interpretar un selecte concert, en la primera part de l'acte.
El mestre Felip va dirigir la Banda Municipal, amb èxits continuats, fins a gener de 1955, data en què, per raons de l'edat, es va jubilar, substituint-lo En Juan Garcés i Queral, que va dirigir el seu primer concert, com a responsable màxim de la Banda, el 6 de març de 1955, amb motiu de les festes de la Magdalena.
Un any després, un dels espectacles que va atraure l'atenció del programa de festes va ser el Gran Certamen Musical de Bandes Civils, que es va celebrar a la plaça de Bous. La Banda Municipal, va actuar fora de concurs interpretant, com a passador d'or, l'Obertura de Tannhauser de Wagner.
El 20 de juliol de 1959, va assistir com invitada d'honor, junt amb les Bandes de València i Madrid, al concert regional de Bandes Civils, celebrat a València, obtenint un notable èxit.
Des de 1960 la Banda Municipal de Música de Castelló va començar un cicle de concerts extraordinaris amb solistes instrumentals, de piano, violí i grups vocals, estrenant, dins de la programació cultural de la Magdalena de 1961, junt amb la Coral Polifònica Llevantina de València, la Novena Simfonia de Beethoven.
Nombrosos han sigut els solistes que han actuat amb la Banda Municipal. A manera d'exemple, destaquem el concert celebrat al Teatre Principal, durant la Magdalena de 1970, junt amb el viranocenc En Leopoldo Querol que, demostrant les seues grans qualitats com pianista, va interpretar "Noches en los jardines de España" de Falla i "Concierto nº 2 en Do menor" de Rachmaninoff.
Nombroses, també, la seua participació en els diferents actes que anaven apareixent en el panorama fester: precedint la desfilada de les carrosses del Cós Multicolor, acompanyant les Reines i Dames a l'Ofrena de Flors, les visites de les Reines als distints sectors amenitzant els desplaçaments amb alegres marxes i pasdobles o, junt amb les bandes de música dels diferents pobles de la província, acompanyant a les comissions de sector en la Desfilada de Gaiates.
En 1979, concretament el dimarts de la setmana Gran, la Junta Central i l'Ajuntament van rendir un sentit homenatge a què havia sigut des de la seua fundació, cap de protocol, En Manuel Sanz i Blanco. En aquest entranyable acte tampoc no va faltar la compareixença de la Banda Municipal que, a la plaça Major, va interpretar el pasdoble "Manolo Sanz".
A principis de 1983, En Juan Garcés i Queral va passar a ocupar la plaça de director de la Banda Municipal de València, fent-se càrrec eventualment de la direcció de la banda municipal de Castelló, En Francisco Signes i Castelló, qui es va incorporar a la Banda en 1960, com a bombardí. El Mestre Signes va oferir el seu primer concert el 23 de setembre del dit any, amb motiu de la "IV Setmana de la Joventut", fins que, després de la pertinent convocatòria d'un concurs oposició, el mestre Signes va guanyar en propietat la plaça, sent nomenat titular de la mateixa el 5 de novembre de 1991.
Tal és la relació entre les festes i la Banda Municipal que, fins i tot per a reivindicar la seua continuïtat, qüestionada des del propi Ajuntament, en la Magdalena de 1988, els músics van protagonitzar una vaga. La protesta es va concretar el dia de la Imposició de Bandes a què no van acudir per a recolzar l'acte sinó que van formular una "sonora" protesta davant de la corporació.
Amb el canvi de l'estructura festera, nous esdeveniments irrompen el la programació. El I Festival de Música de Festes, en 1989, va congregar a nou formacions musicals europees que, junt amb la Banda Municipal, que exercia d'amfitriona, van fer vibrar a tots els castellonencs. Aquesta explosió de música festiva és hui per hui uns dels plats forts de la programació magdalenera. És un intercanvi cultural entre Castelló i la resta del món, que com tal té la seua manifestació de sincer agraïment en la recepció que realitza tots els anys l'Ajuntament de Castelló, qui en boca de l'Alcalde felicita els tots els participants. Com mostra d'aquest ambient cordial i poliglota, l'ocorreguda en la recepció de l'any 96, quan l'Alcalde de la Ciutat En José Luis Gimeno, al saludar el director de la Banda Municipal, com ja hem el dit amfitriona de l'esdeveniment, li va dir "Thank you very much".
En 1995 la Colla Bacalao va entregar el seu "Bacalao Maravillao" a la Banda Municipal de Música de Castelló, any en què celebrava el seu setanta aniversari des de la seua fundació. El director de l'entitat musical va arreplegar el distintiu en representació de tots i cada un dels components que, durant aqueixes set dècades, havien fet les delícies dels castellonencs. L'entrega de la insígnia d'or va córrer a càrrec del President de l'entitat Bacalao, En Manuel Ramos, qui va tindre unes emotives paraules d'agraïment per la labor desenvolupada en benefici de les festes i va animar el seu director a continuar en aqueixa línia. Durant la setmana gran, la Banda Municipal va visitar el local de l'activa colla, on van interpretar diverses peces musicals per a goig i gaudi dels assistents. A manera d'anècdota recordar el compromís que va assumir el titular de la Banda, mestre Signes, de compondre un himne per a l'associació, Colla Bacalao.
Mereix una atenció especial el paper que la Banda Municipal de Música de Castelló, ha exercit en els actes de Galania. Ja en la seua primera edició, en 1996, sent Reina Isabel García i Mañá, va realitzar una sorprenent galania per música i dansa. En una primera part la Banda Municipal interprete, sota la direcció del músic alacantí En José Rafael Pascual i Vilaplana, tres temes de la seua creació, amb clars aires mariners: "Thálatta", "Hydros" i "de la Mar". Tot seguit, la pròpia Banda de Música i l'agrupació de dolçaines "La Xafigà" van interpretar un singular "Rotllo i Canya" a ritme de seguidilla valenciana que va ser ballat per parelles de l'Escola de Dansa Castelló.
O, en l'edició de 1998 de la Galania a la Reina Infantil Rosa Conde i Bausá, preparant una magnífic repertori de música de pel·lícules Disney: "Aladín", "El Rey León"... van fer passar un moment inoblidable a tots els xiquets i molt especialment a Rosa i la seua Cort d'Honor.
En Dissabte 9 de març de 1996, a la Saló de Plens de l'Ajuntament de Castelló, es va fer entrega del "Fadrí d'Or Honorífic", a la Banda Municipal. Isabel i Clara, les Reines d'aqueixa edició, van entregar el mestre En Francisco Signes, en representació de l'entitat musical, la insígnia i el pergamí acreditatiu en homenatge i reconeixement, del màxim ens festiu, per tot un treball al llarg de la història Magdalenera.
Dies després, concretament el dilluns, la Banda Municipal tornava a ser el centre de l'atenció festiva. En l'acte de l'Encesa de les Gaiates, junt amb el tenor castellonenc N'Antonio José Gascó, van interpretar el "Himno a la Alegría" des del mateix cor de la Gaiata Utòpica, mentre milers de bengales espurnejaven al voltant i el cel es cobria de colors de festa.
Des que es va fer càrrec En Francisco Signes, la Banda comptava amb 45 músics. Al juliol de 1999 la Corporació Municipal va decidir incrementar la plantilla en 5 places més. Durant aquests anys al front de la Banda Municipal, el seu director ha estrenat més d'un centenar d'obres i altres tants pasdobles, entre els quals destaquem "Passant la Guàrdia" amb aire de marxa de desfilada, "Castell Alonso" del gènere taurí o "Magdalena", incrementant així l'amplíssim repertori d'aquesta agrupació musical, que compleix 75 anys, per a l'orgull de tots els castellonencs.
Aquest article és un recull de dades, de diferents procedències, relacionats amb la Banda Municipal de Música, realitzat per N'Agustin Mon i Carro, membre de la A.C. Gaiata 15 Sequiol.